COLLECTIVE THEMATIC EXHIBITION - "BEYOND TAGS"

BEYOND TAGS

Durant tota l'evolució de l'ésser humà la catalogació de les persones ha
estat sempre vigent. La societat necessita etiquetar-nos, posar-nos en un
calaix concret per a poder fer estadístiques, per a classificar-nos, per a
donar-nos drets o llevar-nos-els, i en última instància, per a controlar-nos.
Però nosaltres mateixos, induïts des de la infància per aquesta necessitat
de classificació, també ens etiquetem. Gènere, classe social, tendències
polítiques, estat social, tendència sexual, gustos musicals, religió, aspecte
físic, tribus...
Aquesta classificació o etiquetació ens porta a la necessitat de ser
coherents amb el patró que ens hi ha, i ens hem adjudicat. Aquesta
coherència comporta una espècie d'esclavitud que ens impedeix
desenvolupar-nos personalment, canviar.
Amb aquesta premissa, hem demanat als artistes que participaran en
l'exposició col·lectiva, que a través de les seves obres, i en diferents
disciplines artístiques ens donin la seva visió i la seva opinió sobre aquest
tema.
Aquesta llibertat que reivindiquem, també l’oferim a aquests dotze
artistes, donant-los plena llibertat per a, si així ho desitgen, s'escapin del
tipus d'obra per la qual són identificats, o no, i així crear amb total llibertat
les obres que seran el cos de l'exposició.

Durante toda la evolución del ser humano la catalogación de las
personas ha estado siempre vigente. La sociedad necesita
etiquetarnos, ponernos en un cajón concreto para poder hacer
estadísticas, para clasificarnos, para darnos derechos o quitárnoslos, y
en última instancia, para controlarnos.
Pero nosotros mismos, inducidos desde la infancia por esta necesidad
de clasificación, también nos etiquetamos. Género, clase social,
tendencias políticas, estado social, tendencia sexual, gustos musicales,
religión, aspecto físico, tribus…
Esta clasificación o etiquetación nos lleva a la necesidad de ser
coherentes con el patrón que nos han, y nos hemos adjudicado. Esa
coherencia conlleva una especie de esclavitud que nos impide
desarrollarnos personalmente, cambiar.
Con esta premisa, hemos pedido a los artistas que participarán en la
exposición colectiva, que, a través de sus obras, y en diferentes
disciplinas artísticas nos den su visión y su opinión al respecto.
Esa libertad que reivindicamos, también se la ofrecemos a estos doce
artistas, dándoles plena libertad para, si así lo desean, se escapen del
tipo de obra por la que son identificados, o no, y así crear con total
libertad las obras que serán el cuerpo de la exposición.

Throughout human evolution, human cataloging has always been in
place. Society needs to label us, to put ourselves in a concrete drawer to
be able to produce statistics, to classify us, to give us rights or to take
them away from us, and ultimately to monitor us.
But we ourselves, induced from childhood by this need for classification,
are also labeled. Gender, social class, political trends, social status, sexual
tendency, musical tastes, religion, physical aspect, tribes...
This classification or labelling leads us to the need to be consistent with
the pattern we have, and we have been awarded. This consistency
involves a kind of slavery that prevents us from developing personally,
from changing.
With this in mind, we have asked the artists who will participate in the
collective exhibition, through their works, and in different artistic
disciplines, to give us their vision and opinion on this subject.
This freedom that we claim is also offered to these twelve artists, giving
them complete freedom to, if they so wish, escape the type of work for
which they are identified or not, and thus create in full freedom the
works that will be the body of the exhibition.