Mark Laita

Created Equal, creats iguals, és una sèrie de retrats en blanc i negre i presentats com a díptics, amb què el fotògraf Mark Laita ens ofereix un mostrari de la societat nord-americana on les radicals diferències econòmiques, ideològiques, estètiques i morals que li en són tan característiques, afloren a partir del diàleg entre les dues imatges de cadascun d’ells. Durant set anys Mark Laita va recórrer tots els racons dels Estats Units radiografiant de manera neutra totes les capes d’una societat absolutament polaritzada i muntant, posteriorment, tot el material a partir d’analogies que evidencien amb cruesa, ironia, elegància, dramatisme, simpatia o, simplement, pur ludisme, aquest abisme amb què la cultura nord-americana acaba separant els individus malgrat provenen de la mateixa arrel: creats iguals però amb destins abismals.
Les analogies que estableix per aconseguir aquest diàleg es fan evidents tant a nivell formal, com el díptic on una anciana blanca y un jove negre, tant diferents en essència, tenen en comú quelcom tan pintoresc com rul•los als cabells i un cigarret entre els dits de la mà esquerra, com a nivell conceptual, on per exemple ens mostra un malabarista enfrontat a un controlador aeri, per citar dos exemples extrems de tot el ventall de comparatives que hi desplega. Els peus de foto, incorporats en la imatge, són imprescindibles per interpretar el resultat d’aquests díptics: Laita ens hi detalla la professió del model, el seu nom, la ciutat i l’estat i, per finalitzar, la data de la imatge. Prostitutes, amish, estudiants, grangers, delinqüents, burgesos, policies, drogoaddictes,cambreres de carretera, indigents, escolans, xefs, “macarres”, bibliotecàries, bandes de rock o nudistes new age, tots ens mostren les seves veritats a partir d’una sinceritat esfereïdora que Laita utilitza, amb una intencionalitat evident i assumint el risc de caure en certs prejudicis —que, sense enganyar-nos, són els que aquesta societat imposa—, per fer un retrat global dels arquetips més típics de nordamèrica. Seria fàcil comparar aquesta sèrie amb la que Richard Avedon realitzà entre el 1979 i el 1984, i que, sota el títol In the American West, ens mostrava aquells que mai escriurien l’història dels Estats Units tot recorrent les esferes més deprimides de l’oest nord-americà. El mètode, similar: immersió social i posada en escena neutra. Tanmateix, Laita, amb una col•lecció total de 105 díptics, no pretén rescatar a ningú ni pretén arrancar de l’anonimat a tots aquells que sobreviuen en la misèria i la decadència. Laita, per contra, ens mostra el que ha vist sense fer distincions de cap mena, ell els recrea iguals tal com van ser creats iguals, i ens deixa que siguem nosaltres els qui decidim si les seves analogies són o no legítimes tot explicant-nos una història que, malgrat el seu dramatisme, no deixa de ser el que és: l’història d’un poble que es vertebra a partir d’una polaritat absoluta.

“Allò essencial en aquesta col•lecció és el meu desig de que recordemque tots som iguals fins que el nostre ambient o la nostra sort ens modela i ens fa ser qui som. Els extrems d’Amèrica semblen cada vegada més severs. L’abisme entre rics i pobres continua creixent, el conflicte entre els conservadors i els progressistes és més fort que  mai, i fins i tot el bo i eldolent semblen més polaritzats. “Created Equal” intenta capturar les faccions d’aquests extrems de la Nord-americà de principis del segle XXI. Totes les imatges en blanc i negre de 8 x 10 són díptics, les dues imatges unides estan en permanent contrast o comparació entre elles. Realitzat durant set anys i representant cadascun dels 48 estats de Nordamèrica, aquestes imatges exploren temes com la religió, el poder, el sexe, la riquesa i la bellesa. Per aconseguir representar cada persona de manera igual, manteníem la il•luminació, l’angle de la càmera, el retall de les fotografies i les expressions constants. Per evitar la influència d’elements exteriors, cada subjecte és separat del seu ambient a fi de mantenir un context neutre. Vaig trobar els meus personatges de moltes maneres diferents. De vegades feia investigacions per avançat, però normalment apareixíem en un poble a l’espera de veure què passava. En molts casos era gràcies a les converses amb mecànics, barbers o agents de policia que ens portaven a les reunions inesperades on es descobriren a una contrabandista, a un granger o a un proxeneta En molts casos, la mateixa còpia Polaroid va suposar un gran instrument d’intercanvi o com a al•licient. Molt sovint els meus subjectes no confiaven en mi i em preguntaven perquè volia fer-los una foto. En gairebé tots els casos la proposta els semblava molt estranya. No tenia sentit en el seu món. Mai havien vist ni sentit a parlar de quelcom així. Alguns es sentien còmodes davant la càmera, però a molts mai els havien fet una foto, especialment en les zones rurals. Mostrar-los a aquesta gent una imatge Polaroid de 8 x 10 d’ells mateixos per primera vegada i observar-los mentre la miraven amb sorpresa va ser una experiència meravellosa. Semblava que l’acte d’haver estat fotografiat, d’alguna manera, els va fer sentir-se validats i apreciats per fi. M’interessen particularment els individus en què es veu la seva ocupació, el seu estil de vida o els problemes de la seva religió en la imatge de la seva cara. Aquest naturalisme és el que he intentat capturar i espero que aquesta col•lecció sigui un arxiu parcial que mostri l’aspecte d’allò innocent a allò extrem de la cultura nordamericana.”
Mark Laita