Gerard Mas
CV - Biografia:
GERARD MAS
(1976, San Feliu de Guíxols, Gerona)
Va estudiar en l’Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja a Barcelona especialitzant-se en escultura y talla de pedra 1998-2001.
Llicenciat en conservació i restauració d’escultura en la Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya Barcelona (1994-1998).
EXPOSICIONS INDIVIDUALS
2017
Galeria Pilar Riberaygua. Andorra.
2016
“Brut Nature” Vila Casas Foundation. Barcelona, Spain.
2015
“New Specimens” 3 Punts Galeria. Barcelona, Spain.
2010
“Bustos i Bèsties” 3 Punts Galeria. Barcelona, Spain.
2008
3 Punts Galeria. Barcelona, Spain.
Fine Arts Academy. Sabadell. Barcelona, Spain.
2005
Mercè Palace. Girona, Spain.
Museu d’Història de la Joguina (Museum of the History of Toys). Sant Feliu de Guíxols, Girona,
Spain.
2004
Sant Feliu de Guíxols City Hall, Spain.
2003
Museu d’ Història de la Joguina (Museum of the History of Toys). Sant Feliu de Guíxols, Girona, Spain.
EXPOSICIONS COL•LECTIVES
2017
“International Airport”. 3 Punts Galeria. Barcelona, Spain.
“Context NY” Art Fair. 3 Punts Galeria. New York, USA.
“Art Madrid”, Art Fair. 3 Punts Galeria. Madrid, Spain.
“Hardware”. 3 Punts Galeria. Barcelona, Spain.
2016
“Art Madrid”, Art Fair. 3 Punts Galeria. Madrid, Spain.
“Flawless”. 3 Punts Galeria. Barcelona, Spain.
2015
“Art15 London” Art Fair. 3 Punts Galeria. London. UK.
“SWAB” Art Fair. 3 Punts Galeria. Barcelona, Spain.
Group exhibition “Bites of Future”. 3 Punts Galeria. Barcelona, Spain.
“Art Madrid”, Art Fair. 3 Punts Galeria. Madrid, Spain.
“Frankfurt Art Fair”. 3 Punts Galeria. Frankfurt, Germany.
2014
“Art.Fair Cologne”. 3 Punts Galeria. Cologne, Germany.
“Art Karlsruhe”, Art Fair. 3 Punts Galeria, Karlsruhe, Germany.
“Art Madrid” Art Fair, 3 Punts Galeria, Madrid, Spain.
2013
“Art.Fair Cologne”. 3 Punts Galeria. Cologne, Germany.
“Ready to Jump”. 3 Punts Galeria. Barcelona, Spain.
“Art Madrid” Art Fair. 3 Punts Galeria. Madrid, Spain.
“Art Karlsruhe” Art Fair. 3 Punts Galeria. Karlsruhe, Germany.
2012
“Art.Fair”. 3 Punts Galeria. Cologne, Germany.
“Berliner Liste” Art Fair. 3 Punts Galeria. Berlin, Germany.
“Una inclinación natural”. 3 Punts Galeria. Barcelona, Spain.
“Art Madrid” Art Fair. 3 Punts Galeria. Madrid, Spain.
2011
“Configuracions”. Galeria d’Art Pilar Riberaygua. Andorra.
“Art.Fair”. 3 Punts Galeria. Cologne, Germany.
“Berliner Liste” Art Fair. 3 Punts Galeria. Berlin, Germany.
“Un sur trois”. Galerie La Cave. Geneva, Switzerland.
“Art Madrid” Art Fair. 3 Punts Galeria. Madrid, Spain.
2010
“ST-Art” Art Fair. 3 Punts Galeria. Strasbourg, France.
“Art Fair 21” Art Fair. 3 Punts Galeria. Köln, Germany.
“Berliner Liste” Art Fair. 3 Punts Galeria. Berlin, Germany.
“Stone Project”. The Pier Arts Center. Orkney, UK.
“A Love Story”. Don Manuel Palace. Évora, Portugal.
“Stone”. Yorkshire Sculpture Park. Wakefield, UK.
“Figurativas ’09”. Casa de la Provincia. Seville, Spain.
“Art Madrid” Art Fair. 3 Punts Galeria. Madrid, Spain.
“Espacio Atlántico” Art Fair. 3 Punts Galeria. Vigo, Spain.
2009
“A l’ Entorn d’una Realitat”. Edifici Ter, Benito Artis. Manlleu, Barcelona, Spain.
“Muestra 4º concurso de Pintura y Escultura Figurativa ‘08” (4th Figurative sculpture and painting contest exhibition ‘08). Fundació Fran Daurel. Barcelona, Spain.
“Estampa” Art Fair. 3 Punts Galeria. Madrid, Spain.
“Berliner Liste” Art Fair. 3 Punts Galeria. Berlin, Germany.
“Galeria Presenta...” Girona, Spain.
“Stone Project”. Edinburgh College of Art. Edinburgh, UK.
“Realismo 09”. Galería Santiago Echeberría. Madrid, Spain.
“Art Madrid” Art Fair. 3 Punts Galeria. Madrid, Spain.
“De Chillida a Sixeart”. Galería Manel Mayoral. Barcelona, Spain.
2008
“3r concurso de Pintura y Escultura Figurativa ‘08” (3rd Figurative sculpture and painting contest). Fundació Fran Daurel. Barcelona.
“La Realitat alterada”. 3 Punts Galeria. Barcelona.
“Berliner Liste” Art Fair. 3 Punts Galeria. Berlin, Germany.
2007
ST-ART Art Fair. 3 Punts Galeria. Strasbourg, France.
ARTE LISBOA. Lisboa, Portugal.
PURO ARTE. Vigo, Spain.
“Catalunya Look”. Art Center Berlin Friedrichstrasse. Berlin, Germany.
“10 anys de Botó de Roda”. Capella de Sant Antoni, Torroella de Montgrí, Girona, Spain.
“Art Madrid” Art Fair. 3 Punts Galeria. Madrid, Spain.
2006
“Arribades i Sortides”. 3 Punts Galeria. Barcelona.
PURO ARTE. Vigo, Spain.
MARB ART. Marbella, Málaga, Spain.
Galería Clave. Murcia, Spain.
INART. Girona, Spain.
2005
“Un artista, un llibre” (“One artist, one book”). Botó de Roda, Torroella de Montgrí, Spain.
Palau de la Mercè. Girona, Spain.
2004
“Pretext: Dalí”. Botó de Roda, Torroella de Montgrí, Spain.
Fecit, Sant Feliu de Guíxols. Girona, Spain.
2003
“IV Festival de la Sculpture et du marbre de Saint Béat”. France.
Sant Feliu de Guíxols City Hall. Girona, Spain.
2002
“III Festival de la Sculpture et du marbre de Saint Béat”. France.
2001
Espace Bourdelle. Montauban, France.
Sala Lola Anglada. Barcelona, Spain.
COL•LECCIONS
Vila Casas Foundation. “Can Mario”. Palafrugell, Girona, Spain.
MEFIC Collection (Contemporary International Figurative Sculpture Museum) Murcia, Spain.
The Arts and Artists Foundation. Barcelona, Spain.
Informació
GERARD MAS
SUBVERSIÓ IRÒNICA
Definir la ironia no és una tasca fàcil i menys encara detectar-la. Paraula d’origen grec, el seu significat ha anat variant al llarg del temps i segons les cultures. La ironia ha estat un recurs utilitzat en molts camps i estudiat profusament en la literatura i en la filosofia. No ha passat el mateix en les arts visuals, encara que els artistes, al llarg del temps, han tingut en la ironia un recurs d’amplis registres amb el que abordar la realitat i provocar la reacció del públic. El gran mestre de la ironia en l’art contemporani fou Marcel Duchamp, el qual amb els seus ready-made va incloure un cert sentit de subversió. La ironia és un mecanisme molt utilitzat pels artistes contemporanis perquè proporciona una visió crítica de la realitat i dóna moltes claus per a la participació. En el discurs de la ironia, l’artista i l’espectador se situen en un mateix pla, ja que ambdós poden entrar en un camp de possibles malentesos i contradiccions perquè no hi ha cap garantia que el públic entengui la intenció original. L’objectiu és entrar en el joc de l’acceptació del dubte. Aquest mecanisme, esdevé ideal per als artistes que pretenen posar en dubte el discurs únic, ja que la ironia ens obliga a refer l’obra, ens obliga a reflexionar. Estretament lligada a la subversió irònica i a la transgressió de la realitat, l’escultura de Gerard Mas (Sant Feliu de Guíxols, 1976) planteja incòmodes coexistències d’elements que pertanyen a móns diferents; unes impactants convivències que desconcerten i inquieten el receptor; una proposta que aposta per la ruptura i el trencament de les morfologies establertes. És precisament aquest diàleg entre el món clàssic i el món contemporani, el passat i el present, la realitat i la ficció, allò transcendent i allò còmic, allò antropomòrfic i allò zoomòrfic, el que produeix unes imatges sorprenents, gràcies a la paradoxa, l'enigmatisme, la contradicció i la ironia. Tot i que la seva obra té moltes afinitats estètiques amb la tradició, l'actitud anticonformista de desconxtextualització, li atorga un segell molt personal que no passa desapercebut per ningú. Una figura de tall clàssic i amb voluntat monumental, però, configurada per juxtaposicions inesperades, ens porta a una lectura irònica i alhora onírica. Les diferents preocupacions formals han estat tothora centrades en l’expressió dels materials (marbre, fusta i resina) essent els autèntics protagonistes, precisament perquè en descobreix les seves característiques primordials. El ventall d’intervenció de cadascun dels materials i la seva manipulació és tothora subtil, acurada i perfeccionista amb la finalitat d’aconseguir una voluptuositat tàctil i sensual. De formació acadèmica, Gerard Mas rellegeix pintures del tardo gòtic i del Renaixement que converteix en retrats imaginaris amb l’objectiu de provocar intercanvis i metàfores visuals. La representació demana sortir del llenç per tal que els seus paranys visuals adquireixin tridimensionalitat i corporeïtat. Practica l’escultura concebuda com una forma més d’apropiació, plantejant diàlegs entre tradició i modernitat, cites cultes traduïdes i reinventades amb importants tocs d’ironia. A Mas li interessa la imatge entesa des del punt de vista de la visualització, buidada de significat històric, potser com a paradigma del coneixement actual en el que la imatge supleix al contingut. L’exercici lingüístic que consisteix en oferir una nova versió de la imatge ja existent, canviant el seu codi i alterant el seu sistema, és el seu principi troncal. El repertori de visions del passat a través de dislocacions expressives i la incorporació d’elements dispars, li serveix per establir un diàleg amb l’art des de l’art, trencant qualsevol lectura històrica. Els títols de les seves obres són del tot eloqüents i sobretot la sèrie Dames és un bon exemple de representació d’actituds absurdes i de situacions grotesques; peces d’una ostentació estètica totalment anacrònica. Mentre els rostres de les dames són dolços i encantadors, suaus i delicats, amb una pell blanca i nacrada, unes vespes en lloc incòmode en Dama de les vespes, un termòmetre penjant dels llavis en Dama del termòmetre, una bombolla de xicle a la boca en Dama del xiclet o unes ortodòncies dentals en Dama de l’ortodòncia, trenquen la idealització perfeccionista de les seves belleses cristal•lines i diàfanes per contraposar-la a la realitat, lletjor i misèria humana. Una de les peces més impactants és Dama de la rata; una relectura aquesta de la Dama de l‘ermini (un mamífer de la família dels mustèlids), obra de Leonardo da Vinci, que enlloc de sostenir i acaronar en les seves mans aquest animal -símbol de puresa pel seu pelatge blanc- sosté una rata; un animal desheretat i maleït. En definitiva, associacions, correspondències i desplaçaments les de Gerard Mas que creen situacions de contrast i de xoc que sobten l’espectador i l’obliguen a buscar noves relacions formals i significatives en l’evocació de cada proposta.
Conxita Oliver
Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art