"Tots el que no és extrem m'avorreix". Aquest és el títol d'una de les obres que tenim el plaer d'exposar en la mostra individual de l'artista d'origen belga "Yves Decamps" titulada "Normalicide" i que romandrà en el nostre espai fins al 5 de gener de 2024.

No ens podríem sentir més identificats amb aquest títol en 3 Punts. Realment tot el que no extremo ens avorreix sobiranament.

"La virtut és una disposició voluntària adquirida, que consisteix en un terme mitjà entre dos extrems dolents, l'u per excés i l'altre per defecte" deia Aristóteles. No li portarem la contrària al cèlebre filòsof grec, però cadascun és com és i a nosaltres el normal, el moderat, el mediocre ens resulta insuportable. El mateix li ha de passar al pintor Yves Decamps, i per això les seves obres ens van seduir només veure-les (love at first sight).

Exposarem a la mostra 30 obres, totes són retrats de petit format, menys una de gran format, realitzades en acrílic sobre tela i on es mostra una sèrie d'homes, dones i fins i tot un cactus mostrant-nos les seves expressions més dolces, rabioses, iracundes, desencaixades, petoneres, hipnòtiques, etc. En totes aquestes obres la presència d'unes dentadures desmesurades en tots els sentits és un factor comú que fa de fil conductor formal de la mostra. Podríem haver-hi titulada a l'exposició "dents" però ens semblava massa obvi i, d'altra banda, la proposta de l'artista "normalicide" ens va a agradar tant com les seves obres.

En un món replet de notícies alarmants i contradictòries, esbiaixades, terribles, ridícules, etc. L'opció més pràctica és mantenir una situació distant i relativament cínica. Una posició equidistant necessària per a mantenir el seny. El problema de mantenir-se en aquest estat és que produeix una certa uniformitat global, una uniformitat de les persones que no estem directament implicats en els esdeveniments que narren aquestes notícies i que mantenim la nostra normalitat molt ben resguardada i protegida "Bajo siete llaves" com es guardava el tresor en la mesquita dels Omeies a Damasc.

No descobrirem aquí com és l'aspecte físic de Yves ni com és el seu comportament habitual. No tindria sentit perquè aquests personatges retratats en les seves obres també podrien mantenir una expressió "normal". L'interessant és conèixer les expressions facials extremes que fem tots, però només en la intimitat i davant d'un mirall i perquè les fem.

En aquesta exposició, és molt important reparar en el títol de cada obra, perquè completen la comprensió de l'espectador i en gairebé tots els casos ens treuen un somriure quan no directament una riallada.

Us recomanem sincerament que vingueu a veure l'exposició, i si no podeu venir, que vegeu les obres en la nostra web. Ho recomanem, perquè nosaltres que romanem moltes hores envoltats d'aquests entranyables monstres tenim l'experiència i sabem per això que són una excel·lent companyia que fa el nostre dia a dia més divertit, i millora diàriament el nostre estat d'ànim.